Javier Alonso és enginyer informàtic i actualment és professor ajudant del Departament d’Arquitectura de Computadors. Després d’acabar la carrera, va començar a treballar, però de seguida es va adonar que volia “trobar solucions a problemes reals i això m’ho oferia la recerca aplicada”. El contacte directe amb alguns dels que havien estat els seus professors - i que actualmente són companys- el va motivar a realitzar els seus estudis de doctorat.
La seva línia de recerca s’orienta al desenvolupament de mètodes i tècniques per construir sistemes de computació autònoma, orientats a preveure i identificar de forma automàtica possibles errors dels computadors: “la idea és que els equips informàtics es curin ells mateixos”, explica aquest jove investigador.
Pensa que la persona que vulgui dedicar-se a la recerca ha de tenir un esperit crític i ha d’estar motivat per invertir molt de temps en una cosa, sense aconseguir un resultat immediat: en definitiva ser perseverant i pacient. Per a aquest jove investigador, el millor de la recerca “és que a més de fer una feina útil, la recerca et permet conèixer altres païssos del món i ofereix una gran llibertat d’horaris”.