Residus electrònics. On van a parar?

etiquetes

informàtica, sostenibilitat, telecomunicacions

canals

per Servei de Comunicació
Desembre 2014

Amplia pantalla Baixa resolució

descripció

On va a parar una gran part dels residus electrònics que generem? Malgrat que la gestió dels residus elèctrics i electrònics està regulada, es calcula que només el 25% dels residus que generem arriba un cicle de reciclatge adequat. Alguns països africans, com Ghana, s'han convertit en un gran abocador il·legal.

Visualitzacions 1116 visualitzacions

Comparteix: al teu web

Comparteix: envia un correu electrònic

Comparteix: al Facebook

Comparteix: al Twitter

El Conveni de Basilea estableix el control dels moviments transfronterers dels residus perillosos i la seva eliminació. Aquest Conveni va ser adoptat el 22 de març de 1989 a Suïssa, i va entrar en vigor el 5 de maig de 1992, data en què va passar a ser un compromís internacional dels països que el van ratificar. Aquest Conveni s'ha convertit en l'acord multilateral sobre residus més important, i ha establert un règim normatiu global per a la minimització de la generació de residus, la gestió ambientalment racional dels residus perillosos i el control dels seus moviments transfronterer.

Malgrat aquesta convenció i els sistemes de gestió de residus de què disposem, Eva Vidal, investigadora del Departament d'Enginyeria Electrònica Obre en finestra nova, ens explica en aquest vídeo que només el 25% dels residus que generem arriba un cicle de reciclatge adequat i que molts d'aquests van a parar a països com Ghana, on l'antic aiguamoll d'Agbogbloshie situat als afores d'Accras'ha convertit en un gran abocador il·legal de deixalles electròniques i un dels punts més contaminants del planeta.

Vídeos relacionats