Obres al meu carrer. Ciutats accessibles per a tothom?

etiquetes

accessibilitat, arquitectura, urbanisme

canals

per Servei de Comunicació i Promoció
Febrer 2008

Amplia pantalla Baixa resolució

descripció

Com s’ho fan les persones grans, les que porten un cotxet o les que han de fer servir cadira de rodes per travessar carrers en obres? A la Politècnica treballem per millorar-ne la mobilitat.

Marta Bordas. Departament de Composició Arquitectònica

Visualitzacions 109 visualitzacions

Comparteix: al teu web

Comparteix: envia un correu electrònic

Comparteix: al Facebook

Comparteix: al Twitter

Aquesta jove arquitecta, especialitzada en projectes d’accessibilitat, és coordinadora del projecte IP LOCUS de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès.

Opina que el fet d’incorporar paràmetres d’accessibilitat i disseny universal en els estudis d’arquitectura “és una gran oportunitat per a la docència i és indispensable per als estudiants i futurs professionals del món del disseny urbà, arquitectònic i de producte”. El projecte IP LOCUS li ha permès estudiar, definir i acumular el coneixement suficient per realitzar  la seva tesis doctoral.  També li ha permès organitzar tallers a nivell europeu, amb la participació i coaprenentatge d’altres països, i aprendre noves maneres d’entendre i solucionar el món de les necessitats especials.

La seva situació personal de paraplegia és la principal motivació cap a aquest camp de recerca: “m'afecta directament i la meva pròpia experiència m’aporta un grau de coneixença de les diferents possibles situacions, que pot ser molt beneficiosa per a altres persones en circumstàncies similars”, explica aquesta jove investigadora.

Un dels seus principals interessos és el món de la cooperació; visitar, entendre i procurar ajudar els països en vies de desenvolupament: “el fet de viatjar a països que es troben en aquestes circumstàncies em motiva enormement, m’ajuda a obrir els ulls a altres realitats, i m’agrada pensar que també els hi obro a ells, els ulls, quan veig com se sorprenen quan em veuen asseguda en una cadira de rodes i comproven del que es pot ser capaç, trencant prejudicis i donant motivació i ganes de lluitar”.

I encara més...