Històricament el trànsit de mercaderies s’ha concentrat entre el nord d’Europa i Amèrica del Nord. L’intercanvi que es generava entre aquests dos pols econòmics es rebia i distribuïa cap al centre d’Europa, a través de tres ports coordinats entre si: Anvers (Flandes), Rotterdam (Països Baixos) i Hamburg (Alemanya). Però el progressiu creixement econòmic de la Xina i d’altres països asiàtics, està concentrant la producció industrial en aquesta zona i, per distribuir-la, caldran ports de recepció situats al sud d’Europa.
Més enllà de posicionar Espanya com a via d’entrada dels productes asiàtics a Europa, el nou Corredor del Mediterrani ha de permetre innovar en àmbits com la planificació, la gestió i l’avaluació de projectes d’infraestructures ferroviàries i logístiques, tal i com explica Mateu Turró, professor i investigador del Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori .



