Contaminació acústica al mar: efectes i reptes tecnològics

etiquetes

sostenibilitat

canals

per Servei de Comunicació i Promoció
Maig 2012

Amplia pantalla Baixa resolució

descripció

Orientar-se, caçar, relacionar-se: algunes espècies marines depenen de la informació acústica per poder sobreviure. Aquesta dependència vital les converteix en el millor indicador per analitzar la salut dels nostres oceans.

Visualitzacions 297 visualitzacions

Comparteix: al teu web

Comparteix: envia un correu electrònic

Comparteix: al Facebook

Comparteix: al Twitter

A Espanya més de 9 milions de persones suporten nivells de soroll superiors als 65 decibels: és el segon país – després del Japó–  amb l'índex més elevat de població exposada a alts nivells de contaminació acústica. Un tipus de contaminació que també afecta els oceans de tot el món i que provoca canvis de comportament en moltes espècies marines. En el cas del mar, el soroll prové d’activitats humanes com ara el transport marítim, la pesca, l’explotació de parcs eòlics, les extraccions de petroli, etc.

Gairebé tots els organismes marins necessiten el so per a les seves funcions biològiques, però els cetacis (balenes, dofins, etc.) són els més susceptibles de patir els efectes de la contaminació acústica provocada per l'activitat humana. Aquesta dependència vital de la informació acústica per comunicar-se, alimentar-se o bé per orientar-se, converteix els cetacis en els millors bioindicadors del límit de tolerància acústica dels oceans.

El Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) Obre en finestra nova de la UPC fa anys que investiga com són les emissions sonores dels cetacis i desenvolupa aplicacions tecnològiques, adreçades a les empreses, per limitar els efectes de les seves activitats en la contaminació acústica del medi marí, tal i com ens explica en aquest vídeo el seu director, Michel André.

I encara més...