Els nanosatèl·lits: satèl·lits de butxaca

etiquetes

telecomunicacions

canals

per Servei de Comunicació
Octubre 2013

Amplia pantalla Baixa resolució

descripció

Què és un nanosatèl·lit i com està dissenyat? Què el diferencia d’un satèl·lit? Quines aplicacions té? Trobem les respostes al Laboratori de Càrregues Útils i Petits Satèl·lits de la UPC, el NanoSat Lab.

Visualitzacions 1153 visualitzacions

Comparteix: al teu web

Comparteix: envia un correu electrònic

Comparteix: al Facebook

Comparteix: al Twitter

Un satèl·lit artificial és un dispositiu espacial que s’envia a l’espai per orbitar al voltant de la Terra o d’un altre cos celest. Les seves aplicacions són diverses: científiques, de teledetecció, de comunicacions, d’observació meteorològica, de navegació o militars.

El 4 d’octubre de 1957 es va llençar el primer satèl·lit artificial, Sputnik 1: era l'inici de l’era espacial. Més de 50 anys després, la progressiva miniaturització dels components electrònics ha permès dissenyar els anomenats nanosatèl·lits, dispositius de petit volum –uns 10 centímetres cúbics–, que pesen entre 1 i 10 kg i que tenen les mateixes prestacions que un satèl·lit convencional. Així ens ho explica en aquest vídeo Adriano Camps, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC i uns dels responsables del nou laboratori NanoSat Lab.

El Laboratori de Càrregues Útils i Petits Satèl·lits, el NanoSat Lab, és una infraestructura oberta a l’estudiantat i a la comunitat científica, així com a les empreses i entitats que vulguin llançar petits satèl·lits a l’espai. Precisament en el NanoSat Lab és on investigadors i estudiantat de grau, màster i doctorat estan desenvolupant un nanosatèl·lit, el CubeCat-1 Obre en finestra nova, que viatjarà a l’espai l’any 2014 amb sis experiments científics a bord.

Vídeos relacionats